El Club de los Viernes

Aquest estiu vaig llegir “El Club de los viernes”. Es tracta d'un súper-èxit de vendes als Estats Units.

Va sobre un grup de dones, de diverses edats i circumstàncies, que es troben setmanalment en una botiga de llanes de l'Upper West Side de Manhattan. Dic una “botiga de llanes” perquè si digués una “merceria” (que és el que realment és), ho associariem a botiga antiga, més aviat queca, i d'això res. “Walker & daughter” (el nom de la botiga) és un negoci engegat per una mare soltera amb molt de talent per la confecció manual i amb una gran il·lusió per un projecte; una dona amb una filla a càrrec a qui costa arribar a final de mes.

La botiga és freqüentada per diverses clientes que, sense gairebé adonar-se'n, comencen a trobar-s'hi divendres rere divendres, cadascuna amb els seus problemes, amb les seves il·lusions i, sobretot, amb les seves agulles de mitja que, amb més o menys traça, fan anar per aconseguir teixir un jersei, una bufanda, o allò que es proposen.

Entenc que hagi estat un èxit de vendes, no per ben escrit, però sí per entretingut i, sobretot, perquè fa que en molts moments et sentis identificada amb els seus personatges i amb moltes situacions que planteja.

M'imagino allà, un divendres a la tarda, amb un dels cupcakes de SUIT en un platet, i amb una bona tassa de te, fent mitja...

Marta